Ahir mentre era a casa em vaig adonar d' una llum daurada que entrava banyant' ho tot..sense permís...inundant tots els racons i raconets de l' habitació....majestuosa, càlida, daurada i romàntica...
I es que la tardor es aquí...fulles grogues...tardes de pluja..nits de sofà i "manteta" de llana..un bon llibre...la llar de foc encesa i bona musica per endinsar-nos en nosaltres mateixos i en el benestar d' un moment de tranquil·litat; d' uns minuts per parar-te a pensar o per enviar aquell missatge perquè ja no pots mes i estas emocionat per la llum daurada que t' aclapara el cor...
Les tardes de tardor em porten records d' adolescència...de nits de cinema i petons amagats en algun vell carrer.. i em fan expressar coses que necessito escriure...cançons que poder mai no acabaré però que he d' escriure. La culpable es aquesta divina estació d' ocres, grocs i terracotes..
