Diuen els entesos que un ha de perseguir els seus somnis i "sortir" de la "zona de confort" que es allí on ens trobem segurs, fins i tot amb la rutina diària, fins i tot amb un jefe que ens amarga l' existència o amb haver de llevar-nos a les 6 del matí durant anys i anys..
Jo he estat una d' aquestes persones i ho he fet durant mes de 20 anys de la meva vida...llavors, jo que havia viscut en l' economia del "mercantilisme" em pensava que era la única forma de tirar endavant...vaig passar anys i anys sense poder fer música (ni somniar-ho)...fins i tot em sentia culpable si un dia em posava a tocar la guitarra tot esperant l' ensurt dels grans o fins i tot la por de que pogués embogir i de sobte fer-me "artista" i deixar-me anar amb els perills de la "nit" i d'altres coses que s' atribueixen als músics nomes pel fet de ser-ho.
Gràcies a l' administració pública per haver fet que avorrís els sistema i em dediques a cercar d' altres alternatives i gràcies perquè de la por i el desencís va sortir l' afan de crear, escoltar, cantar de nou..
Gràcies a aquells del meu entorn proper que mai no ho varen entendre i això va fer que seguís poc a poc millorant i lluitant dia a dia..ni que fos per dur la contraria..(això es broma).
Gràcies als meus fills que si m' han fet suport i als que he hagut de deixar algunes nits per anar a treballar..
I en definitiva gràcies als amics, companys, col·legues musics i a tots els que m' heu fet suport tots aquests anys...i sobre totes les coses GRÀCIES a la pròpia música, sense la qual apenes puc imaginar la meva existència sigui o no rentable...cosa que està per veure..
Gràcies a tots i benvinguts al bloc de Sílvia Tosca Quartet!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada